08/08/10 Tokyo - Segon dia

15:35h – Estem en un restaurant a Harajuku, on hem menjat “occidental” (excepte l'Albert que ha fet un semi: hamburguesa amb SET japonès d'arròs i sopa).

Avui ens hem llevat a les 07:30 i a les 08:15 sortíem de l'hostal... amb les maletes, rumb un nou hotel xD Hem anat a recepció per tornar les claus de les habitacions i no hi havia ningú. El taulell estava tancat i no obrien fins les 10 del matí ¬¬ Total, que hem passat les claus per un foradet que hi havia al vidre de recepció i quan ens disposàvem a sortir per la porta... els pariolos in Japan se la troben tancada (que dius... elemental mi querido Watson, si recepció està tancada, la porta també ho ha d'estar... no?). Al final hem pogut sortir per una porta alternativa. Telita...

Un cop al carrer, a les 8 del matí i sota la”xixarra” matinera japonesa, hem anat xino-xano cap a l'altre hotel i hem fet el check-in. Un cop fet, hem anat en busca d'una estació de tren/metro i hem anat a parar a un carrer del barri d'Asakusa (darrere un temple famós) amb tot de negocis antics, amb els rètols de fusta i les lletres pintades en negre, persianes amb dibuixos de portes tradicionals... molt autèntic i “kawaii” tot plegat. Allà hem decidit parar-nos en un cafè petitó i esmorzar. El menú triat per unanimitat ha estat: cafè o tè i pancakes!

Després d'esmorzar hem agafat el metro fins a Omote Sando. Ah! I com bons guiris, ens hem comprat el Pasmo Card (tipus la Oystercard de Londres), una targeta de metro / tren / bus recarregable. Ens hem dirigit cap a Yoyogi Park i hem visitat el temple Meiji-Jinguu Gyouen.. Abans d'entrar, ens hem purificat, com bé vam aprendre el nostre primer dia. Ens hem mullat les mans, primer l'esquerra, després la dreta (això no sabem si va en aquest ordre, però és com ho fem) i després qui vol en veu una mica. Un cop dins el temple, hi hem deixat un desig. Primer l'hem escrit en un paper, l'hem posat dins un sobre i l'hem deixat a la capsa pertinent dels desitjos.

Quan hem acabat la nostra visita al temple, hem passejat pels carrers del voltant, sobretot per Takeshita Douri, on hem pogut submergir-nos per primer cop en l'ambient freak-kawaii-com li vulgueu dir japonès: botigues de roba fashion i rara, noies que van vestides i pentinades com si fossin la versió japonesa de la Beyoncé, gent més rollo punk i altres estils japonesos varis. Prou interessant, però no hem vist lolitas... :(

Ah! I se'ns oblidava mencionar la tenda KAWAII en majúscules i per excel·lència que hem descobert de camí al parc: Kiddy Land. Una botinga de joguines de cinc plantes amb peluixos, i cosetes extremament kawaiis, joguines, coses manga... Tot un món per descobrir!. No hem comprat res però ja la tenim anotada a la llista de coses pendents on tornar =)

I bé, ara estem fent el cafetó al restaurant (tenim assegut al costat a la versió Japonesa del cantant de Tokyo Hotel).

Ara són les 00:15 i estem a l'habitació de l'hotel. Després dels intents frustrats de fer funcionar el micro que hem portat amb el mini-laptop per utilitzar l'skype, la Laia està xatejant, el Pau s'està dutxant i l'Albert està mirant dibuixos per la tele. Aquesta tarda, després de dinar, hem anat a Shibuya, el carrer amb edificis alts, llums i colors (tipu Picadilly Circus a London), i el més conegut, el pas de vianants que creua el carrer en diagonal i que provoca una marea humana quan la gent creua. És totalment impressionant!! La gent es va amuntegant a cada vorera (de manera ordenada i civilitzada, uns darrere els altres, com és habitual aquí al Japó) i quan el semàfor es posa en verd, la gent d'un cantó a l'altre avança fins que es comença a barrejar al centre del pas fent una marea humana que es mou en totes direccions. I al final, els últims, tornen com formiguetes a l'altre cantó. Segons la guia, és l'encreuament més concorregut del MÓN i, definitivament, si es viatja a Tokyo, aquest fenòmen s'ha de veure! Nosaltres ens hi hem estat una bona estona fent fotos des de diferents angles, posicions, alçades... xD

Al vespre hem sopat en un restaurant de menjar típic d'Okinawa, asseguts a terra en coixins sobre un tatami. El cambrer, amb el seu anglès mínim, ens ha atès més que amablement, amb aquesta educació i formalitat japoneses que ens deixen admirats a cada cosa que fan. I el menjar, rico rico! :)

PD: El Pau encara no a dit (ni mirat!!) per fer cap catxé... xD

PD2: Tinc problemes per trobar les cadenes de wàter als WC's .. són massa moderns! XD

PD3: als restaurants hi ha un timbre a les taules per avisar als cambrers que vinguin. Estan avançadíssims en aquest país...!