08/08/10 Tokyo - Segon dia

15:35h – Estem en un restaurant a Harajuku, on hem menjat “occidental” (excepte l'Albert que ha fet un semi: hamburguesa amb SET japonès d'arròs i sopa).

Avui ens hem llevat a les 07:30 i a les 08:15 sortíem de l'hostal... amb les maletes, rumb un nou hotel xD Hem anat a recepció per tornar les claus de les habitacions i no hi havia ningú. El taulell estava tancat i no obrien fins les 10 del matí ¬¬ Total, que hem passat les claus per un foradet que hi havia al vidre de recepció i quan ens disposàvem a sortir per la porta... els pariolos in Japan se la troben tancada (que dius... elemental mi querido Watson, si recepció està tancada, la porta també ho ha d'estar... no?). Al final hem pogut sortir per una porta alternativa. Telita...

Un cop al carrer, a les 8 del matí i sota la”xixarra” matinera japonesa, hem anat xino-xano cap a l'altre hotel i hem fet el check-in. Un cop fet, hem anat en busca d'una estació de tren/metro i hem anat a parar a un carrer del barri d'Asakusa (darrere un temple famós) amb tot de negocis antics, amb els rètols de fusta i les lletres pintades en negre, persianes amb dibuixos de portes tradicionals... molt autèntic i “kawaii” tot plegat. Allà hem decidit parar-nos en un cafè petitó i esmorzar. El menú triat per unanimitat ha estat: cafè o tè i pancakes!

Després d'esmorzar hem agafat el metro fins a Omote Sando. Ah! I com bons guiris, ens hem comprat el Pasmo Card (tipus la Oystercard de Londres), una targeta de metro / tren / bus recarregable. Ens hem dirigit cap a Yoyogi Park i hem visitat el temple Meiji-Jinguu Gyouen.. Abans d'entrar, ens hem purificat, com bé vam aprendre el nostre primer dia. Ens hem mullat les mans, primer l'esquerra, després la dreta (això no sabem si va en aquest ordre, però és com ho fem) i després qui vol en veu una mica. Un cop dins el temple, hi hem deixat un desig. Primer l'hem escrit en un paper, l'hem posat dins un sobre i l'hem deixat a la capsa pertinent dels desitjos.

Quan hem acabat la nostra visita al temple, hem passejat pels carrers del voltant, sobretot per Takeshita Douri, on hem pogut submergir-nos per primer cop en l'ambient freak-kawaii-com li vulgueu dir japonès: botigues de roba fashion i rara, noies que van vestides i pentinades com si fossin la versió japonesa de la Beyoncé, gent més rollo punk i altres estils japonesos varis. Prou interessant, però no hem vist lolitas... :(

Ah! I se'ns oblidava mencionar la tenda KAWAII en majúscules i per excel·lència que hem descobert de camí al parc: Kiddy Land. Una botinga de joguines de cinc plantes amb peluixos, i cosetes extremament kawaiis, joguines, coses manga... Tot un món per descobrir!. No hem comprat res però ja la tenim anotada a la llista de coses pendents on tornar =)

I bé, ara estem fent el cafetó al restaurant (tenim assegut al costat a la versió Japonesa del cantant de Tokyo Hotel).

Ara són les 00:15 i estem a l'habitació de l'hotel. Després dels intents frustrats de fer funcionar el micro que hem portat amb el mini-laptop per utilitzar l'skype, la Laia està xatejant, el Pau s'està dutxant i l'Albert està mirant dibuixos per la tele. Aquesta tarda, després de dinar, hem anat a Shibuya, el carrer amb edificis alts, llums i colors (tipu Picadilly Circus a London), i el més conegut, el pas de vianants que creua el carrer en diagonal i que provoca una marea humana quan la gent creua. És totalment impressionant!! La gent es va amuntegant a cada vorera (de manera ordenada i civilitzada, uns darrere els altres, com és habitual aquí al Japó) i quan el semàfor es posa en verd, la gent d'un cantó a l'altre avança fins que es comença a barrejar al centre del pas fent una marea humana que es mou en totes direccions. I al final, els últims, tornen com formiguetes a l'altre cantó. Segons la guia, és l'encreuament més concorregut del MÓN i, definitivament, si es viatja a Tokyo, aquest fenòmen s'ha de veure! Nosaltres ens hi hem estat una bona estona fent fotos des de diferents angles, posicions, alçades... xD

Al vespre hem sopat en un restaurant de menjar típic d'Okinawa, asseguts a terra en coixins sobre un tatami. El cambrer, amb el seu anglès mínim, ens ha atès més que amablement, amb aquesta educació i formalitat japoneses que ens deixen admirats a cada cosa que fan. I el menjar, rico rico! :)

PD: El Pau encara no a dit (ni mirat!!) per fer cap catxé... xD

PD2: Tinc problemes per trobar les cadenes de wàter als WC's .. són massa moderns! XD

PD3: als restaurants hi ha un timbre a les taules per avisar als cambrers que vinguin. Estan avançadíssims en aquest país...!

07/08/10 - Arribada a Tokyo

Yokoso Tokyo!! :) Benvinguts a Tokyo!

Ja som a Tokyo city i tot i que estem una mica cansats, de moment no es mostren símptomes de jetlag... bé bé!! El problema és que no sabem en quin temps verbal escriure aquesta entrada, ja que en poques hores hem fet un salt en el temps i el que per nosaltres sembla encara avui o aquesta nit, per Europa és ahir...

A Frankfurt hi vam arribar a l'hora prevista i com que teníem encara tres hores fins agafar el vol cap a Tokyo Narita, vam estar voltant per allà i quedant-nos una bona estona plantats davant d'aquesta cartells típics de terminal d'aeroport en que van caient les lletres dels noms a mesura que el panell s'actualitza. Després d'empanar-nos-hi durant minuts, vam decidir començar a anar cap “al control”. I ho dic en singular perquè és el que pensàvem, que només n'hi hauria un, però... meeec! Error! En vam haver de passar TRES! Es nota que estàvem a Frankfurt i que allò no és Can Pixa com altres airports... (ehem! No direm noms). Aquesta vegada em va tocar que em catxegessin a mi. Mare meva, em van fer treure les sandàlies i tot i se les van endur en una safata :( I com que el Pau ja no tenia cap objecte perillós, va haver de treure el portàtil un parell de vegades també, per fer ja un completo de registres, sinó, no som feliços! (capteu la ironia, pó favó eh).

Tooootal, que ens plantem a la porta d'embarc i veiem el catxo-tros-de-monstre d'avió on havíem de pujar i a mi m'entren tots els mals. Un Airbus 380-800 E-NOR-ME!! Dos pisos d'avió, més de 500 persones que hi caben dins, seients amb pantalla individual al respatller del de davant amb un munt de pelis, capítols de series, música... Amb tot això, i fent de cangur d'un nen de 6 anys que viatja sol, les 11 hores de vol han passat “volant”!

A Narita hi hem arribat puntuals i hem hagut de passar pel control d'immigració on ens han agafat les empremtes dactilars i ens han fet una foto (la Laia es gira en el moment que disparen i jo no arribo al camp d'enfoc... visca the pariols in Japan!!). Després hem agafat les maletes, hem canviat money-money, ens hem fet el Japan Rail Pass (JR) i hem agafat el tren Limited Express per arribar a Tokyo. Durant el viatge, ja hem pogut fer un tastet visual del paisatge arquitectònic japonès (sobretot cases familiars com la del Novita) i camps d'arròs.

Però el puntàs del dia ha estat l'arribada a l'hostal, al barri de Ueno. Després de recórrer els carrers a ple sol japonèas (que pica a sac!) , hem trobat l'hostal. Hem deixat les maletes i ens han dit que no podíem fer el check in fins les 3 de la tarda. No problemo, fem una volteta pels voltants, visitem el primer temple del viatge, dinem en un baretu japonès cutrele i llardós però amb menjar bo i típic i fem més temps fins les 3. Total per a què? Per a arribar a l'hostal a fer el check-in i que ens digui l'home que hi ha un little problem, que és el següent: tenim dues habitacions, a la 3a i la 4a planta, i resulta que la dutxa del lavabo de la room a la 4a planta no funciona i fa que hi hagi goteres al lavabo de la 3a planta. Amb la qual cosa tenim només un lavabo, que quan el vam veure, tampoc es podria considerar lavabo perquè les gotes t'atacaven a cada racó... No obstant, l''home de l'hostal s'ha portat força bé i a part de buscar-nos habitació a un altre hotel de la zona (que hi haurem d'anar a partir de demà perquè per avui no tenen habitacions), ens ha tornat tots els diners de l'estada (i l'hotel de re-allotjament és més barato!). Hi hem passat per davant mentre fèiem una volta per Asakusa al vespre i l'entrada té bona pinta... a veure que ens depararà!

06/08/10 – Sortida

Aeroport Bcn - T1

Són les 06:55 i som a la cafeteria (la primera que hem vist) de la terminal. Acabem de passar els controls amb el resultat de: 1 “cacheo” a la Laia i 1 requisament de navalla de muntanya del Pau. Liant-la parda mode ON.

També cal dir que hem arribat puntualíssims a l'airport (més ens valia després d'estar tota la nit desperts intentant passar l'estona per arribar a les 6 al Prat), hem facturat les maletes en un pim-pam i jo ara estic aquí a la taula de la cafeteria mentre els altres compren esmorzar, envoltada de les boarding pass i els passports de tots que s'han deixat escampats per la taula. Si ara em foten el pal, sóc l'única amb via lliure a Tokyo... xD

Com que ja han tornat amb les seves provisions, aquí conclou la inauguració d'aquest DIARI de VIATGE.

PD: La Laia ja està parlant del wow. Concretament de les “hermandades”.

Iens!

Ja es van tancant tots els preparatius. Aquest matí he anat a buscar els iens que havia encarregat (no estan tots a la foto, eh? XD). Al final em decidit només canviar una part aquí i quan arribem allà canviar més en busca d'un millor preu. Esperem que surti bé :3. Ja només queden 9 dies, el compte enrere ja només té una xifra! Vagi bé! Mata ne!

Japan Rail Pass!

M'acaben d'arribar els resguards dels Japan Rail Pass, el que ens servirà per moure'ns lliurement en tren pel Japó durant dues setmanes. Ja només queden 10 dies. Mata ne!

Hotels!

Minna-san, Konbanwa!!!

Ja només queden 12 dies pel dia en que marxarem cap al Japó! I aquest blog sembla completament abandonat. Per això aquí va una petita entrada explicant alguns dels progressos fets fins ara en la organització. Bé, més aviat el que explicaré seran els hotels que tenim reservats. Ikimasu!

La nostra estada al país de les flors de cirerer la dividirem en quatre etapes, definides per on tindrem el nostre campament base: Tokyo - Hakone - Kyoto - Tokyo.

Les primeres 5 nits del viatge les passarem al Tokyo Hostel (http://www.tokyohostels.com). En aquest cas no vam tenir moltes alternatives, tot ja estava bastant ple i no hem pogut escollir gaire. No sembla un mal lloc, encara que mirant les fotos de la web plenes de gaijins és com una mica, en fi...

Després d'aquests primers dies, que millor que anar a relaxar-se a les muntanyes a un ryokan amb banys termals? Doncs la 6ena nit la passarem al Yugiriso (http://japaneseguesthouses.com/db/hakone/yugiriso.htm) a Hakone agafant forces abans de continuar el nostre viatge cap a Kyoto.

Arribats a Kyoto, ens establirem allà les següents 8 nits al Budget Inn (http://www.budgetinnjp.com) i així poder visitar la ciutat i voltants amb la calma que l'antiga capital es mereix.

Finalment tornarem al punt inicial per concloure el nostre viatge. La nostra segona etapa a Tokyo la passarem al Hotel Edoya (http://www.hoteledoya.com), hotel del qual només he sentit opinions positives.

Per avui és tot. Mata ne!

Tenim els bitllets!

Ja tenim els bitllets per anar a Tòquio!! Finalment volem amb Lufthansa, aerolínia alemanya, i farem escala a Frankfurt.

Sortirem de Barcelona de bon matí i arribarem a Tòquio al dia següent també de matinada. El viatge dura un total de 16 hores de les quals dos d'elles són per arribar a Franfurt i tres més de temps d'escala. La tornada serà molt similar a l'anada però a l'inrevés. Això si, el canvi horari (7h) farà que arribem al vespre a casa per sopar.

Per aquest viatge, sembla ser que podem portar dues maletes cadascú de 32 quilos cadascuna... No ens ho acabem de creure i mirarem d'esbrinar-ho més endavant. una maleta de 20 quilos... ( -_-')

Volarem amb un Airbus A320 [1], avió d'unes 150 places pels vols europeus i amb un Boeing 747-400 [2] amb més de 450 passatgers a bord pels vols intercontinentals. És una llàstima que no sigui un 777 com el vol d'Oceànic 815... ;)

Tot i així, ja vam decidir on seure dins el Boeing (dins de l'Airbus serà campi qui pugui o bé ens donaran el seient amb el bitllet definitiu). Ens va agradar la fila 42, per darrere de les ales i sense finestra. Això si seurem tots 4 a la fila 42... no us sona? De fet... vam ser una mica frikis decidint el lloc..

Mata ne!